“De vegades em preguntava per a què servien les arts. La millor idea que em va venir al cap era el que jo anomeno ‘la teoria de les arts: el canari a la mina de carbó’. Aquesta teoria explica que els artistes són útils per a la societat perquè són molt sensibles. Són supersensibles. Cauen com els canaris enverinats en les mines de carbó, molt abans que els individus més sòlids sàpiguen que hi ha algun perill” Kurt Vonnegut
els moixons, canten la mateixa tonada en situació de risc?
Els canaris [serinus canaria] eren usats en les mines de carbó com un sistema primerenc d’alarma. En la mina, gasos tòxics com el monòxid de carboni o el metà mataven abans els ocells que els miners. Com solen cantar la major part del temps, es convertien en una alarma tan visual com sonora. L’ús dels canaris en les mines britàniques es va eliminar progressivament des de 1986. [wkpd adaptat]
El raïm, un cop veremat, es premsa. D’aquest premsatge se n’obté el most, és a dir, la part líquida dels fruits. El most fermenta de manera natural per l’acció de fongs microscòpics (llevats) que es troben en les peles dels grans de raïm. Aquest procés és la fermentació alcohòlica, ja que els sucres del most es transformen en alcohol etílic, tot alliberant diòxid de carboni.
El diòxid de carboni (també anomenat biòxid de carboni o anhídrid carbònic) és un gas incolor, inodor i insípid. La seva composició química és CO2. No és tòxic, però la seva acumulació pot produir la mort per ofegament, ja que, com que és un gas més pesant que l’aire, s’acumula fàcilment en els llocs més baixos.
Un altre mitjà per detectar la presència de gas tòxic és la flama d’una espelma.
