5th Annual Hamilton Underground Film Festival | The Trons i Don Simon & Telefunken

Una barreja de curtmetratges locals i internacionals experimentals, amb la presència de Jed Town, l’estrella pionera de la música industrial a Nova Zelanda i director de cinema, que farà una presentació de tot el seu treball, i amb l’estrena d’un CD amb una actuació de The Trons.
http://www.circuit47.com/huff/


11 a 14 h. Connexió en directe amb el 5th Annual Hamilton Underground Film Festival [Nova Zelanda]
Projecció dels curtmetratges seleccionats
Projecció de curtmetratges de Jed Town

12 h. Concert conjunt de The Trons [robots] en directe des de Nova Zelanda i de Don Simon & Telefunken [persones?] en directe des del Masroig, via Internet


Jed Town
Jed Town (pseudònim de Jeremy Town) és un guitarrista de Nova Zelanda, compositor i artista visual. Un dels seus primers grups va ser The Superettes, que el 1979 es va transformar en The Features, un grup post-punk molt influent a Nova Zelanda. Jed Town va deixar el grup a finals de 1980 i es va traslladar Austràlia, on va ser membre del grup SPK. El 1981 va tornar a Nova Zelanda i va formar Fetus Productions, un projecte audiovisual experimental.
http://www.discogs.com/artist/Jed+Town
http://www.clubbizarre.co.nz/display.php?band=1032&sec=14
http://www.filmarchive.org.nz/readytoroll/view.php?id=39

The Trons
The Trons és un grup robòtic construït exclusivament per escombraries i completament autònom. A partir d’elements reciclats d’ordinadors i aparells mecànics, reprodueixen cançons originals utilitzant una varietat d’amplificadors i instruments antics. L’any passat van oferir seriosos concerts a Hamilton, Queenstown, Berlín…
http://www.myspace.com/thtrons

Don Simon & Telefunken
La seva música és l’epitafi que els agradaria gravar a la làpida de la humanitat. Altres vegades és un missatge xifrat que demana socors als éssers alienígenes perquè vinguin a donar-nos un cop de mà en tot aquest embolic. Però la majoria de vegades acaba sent només un intent de fer les paus amb el Senyor, a veure si ens deixa tornar d’una vegada al paradís.
Ells senten enveja de la seva música, perquè és molt més feliç que ells.
Avui en dia treballen conjuntament amb la NASA en un projecte per demostrar que dins de la mes mínima partícula hi ha diminutes orquestres tocant.
Estan completament segurs que la música és imprescindible, però no tenen ni idea de per què.
Són del parer que més val un lalalalalala a temps que mil paraules.
El so que més els emociona és el del cor humà. És el seu instrument preferit.
Jurarien davant de qualsevol tribunal que la música té mecanismes tan complexos com els pètals de les roses.
De la mateixa que les neurones es transmeten la informació amb electricitat, ells han escollit el rock elèctric per comunicar-se amb tots nosaltres.
http://www.myspace.com/donsimonytelefunken

Aquesta entrada ha esta publicada en Priorat Centre d'Art. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>