GR-174 Sender del Priorat (Centre d´Art)

Publicat el 25 setembre 2013 per pcda

GR-174 Sender del Priorat (Centre d´Art)
un projecte de Clara Boj i Diego Díaz


dissabte, 28 de setembre
19 h. Presentació del projecte GR-174 Sender del Priorat (Centre d´Art)
a càrrec de Clara Boj i Diego Díaz
Patronat de Turisme de Cornudella de Montsant
[c/ Comte de Rius, 4]

diumenge, 29 de setembre
11.30 h. Passejar sobre un relat
conferència passejada a carrèc de Kamen Nedev, productor cultural i comissari independent
sortida des del Patronat de Turisme de Cornudella de Montsant
[c/ Comte de Rius, 4]
duració aprox. 2 hores
acabada la passejada, s’oferirà un picnic als participants

GR-174 SENDER DEL PRIORAT (CENTRE D’ART)

Relat sonor experimental, construït mitjançant l’anàlisi de la trajectòria de Priorat Centre d’Art, a partir del diàleg amb creadors i agents involucrats en els diversos processos realitzats per Priorat Centre d’Art des de la seva fundació.

El projecte s’ha generat a partir d’unes jornades-passeig en les quals s’han analitzat alguns dels eixos que travessen el projecte Priorat Centre d’Art: perifèria, territori, art i participació. La ruta de gran recorregut GR-174, també coneguda com Sender del Priorat, ha estat l’escenari d’un seguit de jornades de senderisme dialògic en què els diversos caminants han abordat una anàlisi d’aquests eixos a partir de les seves experiències i expectatives en el context de la creació cultural i la participació social en la comarca del Priorat.

Els 71,8 km del GR-174, dividits en diverses etapes, han marcat la línia de temps d’aquestes jornades, que han estat registrades digitalment i que han donat forma a una obra sonora experimental geolocalitzada disponible per a telèfons mòbils i que qualsevol pot escoltar mentre camina pel Sender del Priorat (Centre d’Art).

Senderisme dialògic: Notes a peu sobre perifèria, territori, art i participació

1a etapa: Situar-se en la perifèria
Itinerari: Del coll de la Teixeta a Porrera (10,8 km)
Clara Boj, Diego Díaz, Francesc Vidal i Ramón Parramón

2a etapa: Orientar-se en el territori
Itinerari: De Porrera a Falset (7 km)
Clara Boj i Diego Díaz

3a etapa: Paisatges i contaminacions
Itinerari: De Falset a Bellmunt del Priorat (5,7 km)
Clara Boj, Diego Díaz, Elisenda Trilla i Montserrat Cortadellas

4a etapa: Aproximacions al que és públic
Itinerari: De Bellmunt del Priorat a Gratallops (11,5 km)
Clara Boj, Diego Díaz, Jordi Marti i J. M. Castan

5a etapa: Des d’aquí
Itinerari: De Gratallops a Torroja del Priorat (8,3 km)
Clara Boj, Diego Díaz, Carme Barberà i Quico Garcia

6a etapa: Participar o col·laborar?
Itinerari: De Torroja del Priorat a Poboleda (13,2 km)
Clara Boj, Diego Díaz, Marta Ricart i Oriol Fontdevila

7a etapa: Subtextos
Itinerari: De Poboleda a Cornudella de Montsant (8,1 km)
Clara Boj, Diego Díaz, Lluís Torrens, Roser Vernet, Joan Asens, Pedro Soler

8a etapa: Notes a peu
Itinerari: De Cornudella a Albarca (7,2 km)
Clara Boj, Diego Díaz, Montse Cortadellas, Guillem Ferran, Jordi, Aïda Jordà

Passejar sobre un relat

En una recent trobada sobre el passeig com a practica artística, un amic (José A. Otero) va acabar la seva presentació exclamant: “És a dir, que ens hem ajuntat aquí per parlar sobre caminar”.
La veritat és que passejar és una d’aquestes coses en què la tradicional i molt qüestionable distinció entre teoria i practica resulta del tot inviable.
El sentit etimològic original del terme metàfora és “translació”, “desplaçament”, “viatge”. Com ben bé va observar en el seu moment De Certeau, una “metàfora” és una cosa que es fa servir a Atenes per arribar d’una part a una altra de la ciutat. I com ben bé va seguir observant, no és tant el passeig el que de sobte es torna poètic, és que “tots els relats són de viatge”. Narrar un relat, posar alguna cosa en clau de ficció, ens obliga a moure’ns, a desplaçar-nos del nostre centre, de la mateixa manera que el nostre passeig per la ciutat comporta una narrativa. Els dos actes tenen el potencial d’ajudar-nos a pensar-nos com si fóssim altres, a generar estranyament en el nostre espai quotidià i en nosaltres mateixos, i, per tant, de transformar-nos.
Així que aquí no parlarem sobre caminar, ni anem a ballar sobre pensar, ni farem res d’això que se sol fer en les conferències. El que farem aquí és passejar junts.
Anem a passejar sobre un relat.

Kamen Nedev

Kamen Nedev és productor cultural i comissari independent resident a Madrid.
Des de l’any 2007, forma part de l’equip editor del bloc El Deseo de Andar (http://eldeseodeandar.blogspot.com), que investiga les relacions de les pràctiques de passejar i l’art, el paisatge, i l’espai públic.

 

 Presentació del projecte, dissabte, 28 de setembre.

Passejar sobre un relat, diumenge, 29 de setembre.

Publicat dins de Priorat Centre d'Art, Programació, Projectes | Etiquetat com a | Desactiva els comentaris

Revista Catalunya

Publicat el 21 maig 2013 per pcda

Maig 2013. Núm. 150
Francesc Vidal, gestor cultural
“La cultura s’ha de desenvolupar al marge d’ingerències mercantilistes”
Josep Estivill
Revista Catalunya, 150/33

Publicat dins de Priorat Centre d'Art | Etiquetat com a | Desactiva els comentaris

DO La Más Bella

Publicat el 10 setembre 2012 per pcda

 

DO La Más Bella  (Denominació d’Origen La Más Bella) és una edició especial de la revista experimental d’art contemporani La Más Bella, promoguda per Priorat Centre d’Art i el projecte Idensitat, desenvolupada entre gener de 2011 i setembre de 2012.

L’edició s’inicia amb la recollida de mostres  del Priorat, tot proposant-ne una lectura diagonal i excèntrica, però gens allunyada del seu dia a dia.

Per recopilar les mostres es van editar 3.000 elegants bosses de paper en tres models de disseny diferent, que van ser distribuïdes en una vintena de comerços, empreses, oficines de turisme i altres llocs del Priorat al llarg del 2011. Les bosses incloïen instruccions d’ús per a la recollida de les mostres i el seu enviament postal gratuït a La Más Bella, a Madrid, ciutat on té la seva base d’operacions.

Cada model de bossa duia un estampat amb una llegenda que interrogava les persones sobre el seu grau de pertinença al Priorat amb les preguntes: “Sóc d’aquí? SÍ” (per a nadius i habitants del Priorat); “Sóc d’aquí? ?” (per a casos sense definir); i “Sóc d’aquí? NO” (per a visitants i turistes de pas per la comarca). La naturalesa de la mostra que calia enviar a La Más Bella quedava a la discreció de la persona que disposés d’alguna de les bosses.

El projecte editorial participatiu acaba amb l’edició especial DO La Más Bella (Denominació d’Origen

La Más Bella): tres cartells que reprodueixen les 74 mostres rebudes: Cartell SÍ (que reprodueix les 34 mostres rebudes en bosses “Sóc d’aquí? SÍ”), Cartell ? (que reprodueix les 22 mostres rebudes en bosses “Sóc d’aquí? ?”) i Cartell NO (que reprodueix les 18 mostres  rebudes en bosses “Sóc d’aquí? NO”). Cada joc de tres cartells es presenta en l’interior d’una ampolla buida de vi que completa l’edició especial.

S’ha realitzat una edició limitada de 200 ampolles DO La Más Bella. A més, hi ha un tiratge extra de 800 jocs de tres cartells (sense ampolla) per distribuir entre les persones interessades en el projecte.

La Más Bella. www.lamasbella.org

Idensitat. www.idensitat.net

Oficines, comerços i establiments on s’han repartit les bosses DO La Más Bella: Oficina de Turisme del Priorat (Falset), Patronat Municipal de Turisme de Cornudella de Montsant (Cornudella de Montsant), Biblioteca Municipal i Comarcal Salvador Estrem i Fa (Falset), Escola Llicorella (Gratallops), Escola Serra Major (La Vilella Baixa), Celler El Masroig (El Masroig), Celler Aixalà i Alcait (Torroja del Priorat), Celler Cooperatiu Cornudella SCCL (Cornudella de Montsant), Residència-Casa de Pagès Perxe (El Molar), Cal Porxo-Casa Rural i Agrobotiga (Pradell de la Teixeta), Llorens-Xarcuteria-Carniceria (Falset), Bonviure-Vinateria (Gratallops), El Llapis-Llibreria-Papereria (Falset), Agrobotiga Siurana (Siurana), Circell (La Figuera), El Porticó-Roba i Complements (Falset), Perruqueria i Estètica Eli (Cornudella de Montsant), Forn del Pi (Gratallops), Mel de Gratallops (Gratallops) i Cornudellaweb.com.

Gràcies especials a totes les persones que tan animosament han participat en aquest projecte enviant-nos les seves mostres del Priorat.

La presentació es durà a terme en el Celler Cooperatiu de Cornudella, obra de l’arquitecte Cèsar Martinell; aquest edifici, construït entre els anys 1919 i 1922, cal emmarcar-lo en la resposta cooperativista a la greu crisi vinícola i agrària europea heretada de finals del segle XIX.

No manca tampoc en alguns edificis de Martinell la tendència cap a un cert historicisme, com és el cas del celler i molí d’oli de Cornudella de Montsant (1919-1920), on els finestrals es transformen en traceries d’inspiració gòtica i on la portada es desdobla en una superposició d’arquivoltes. La successió d’arcs parabòlics de l’interior, d’altra banda, són de clara arrel gaudiniana.

Cèsar Martinell, Raquel Lacuesta i Josep Ignasi de Llorens

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Barcelona, 1998

Publicat dins de Priorat Centre d'Art, Programació, Projectes | Etiquetat com a | Desactiva els comentaris

Saló Sonor, Eli Gras + Truna

Publicat el 20 agost 2012 per pcda

La proposta Saló Sonor parteix d’un referent que alhora és un precedent de les tasques que Eli Gras du a terme habitualment com a professional del món del so: la composició, la interpretació, l’edició i la difusió de músiques, tant de pròpies com alienes.

Aquest referent és la pianola o el piano mecànic, un instrument musical que incorpora el mecanisme del piano, al qual s’agreguen elements mecànics i pneumàtics que permeten la reproducció automàtica de la música perforada en un rotllo de paper. Això es fa evident del tot l’any 2010 amb la troballa de més de dos mil rotlles de pianola en un mas del Montsant, el Mas Roger de Cabacés. Aquest arxiu —“una important col·lecció per l’amplitud, coherència i representació d’una època”— i la pianola que els reproduïa són un compendi, a cent anys vista, d’aquesta activitat i ha donat peu a aquest treball en forma de relectura actual.

Plantejament conceptual

Saló Sonor pretén provocar una anàlisi i una reflexió del paper del creador musical i també de l’espectador, dels mètodes de reproducció i d’audició del so, dels mecanismes de difusió i, indirectament, dels àmbits temporal, geogràfic i social, i dels hàbits i comportaments culturals.

Aquesta actualització, en plena època de creació, difusió i reproducció digital —i massiva— del so, de facilitat i multiplicitat de fonts, de portabilitat i també d’individualitat, s’ha fet en clau artesana, contemplant els aspectes col·lectius, lúdics i participatius, i incorporant-hi la vessant pedagògica.

Al contrari del que representava la pianola per a una família benestant, “que feia ús d’una tecnologia moderna per a l’època”, tot reflectint el concepte romàntic —propi del model burgès— de gaudir de la vida, del paisatge i de la música, a Saló Sonor s’ha invertit l’ordre de preferències, tot substituint la tecnologia moderna per una de mecànica molt primària, molt poc tecnològica segons els paràmetres actuals, i també capgirant l’absència d’intèrpret i la passivitat pròpia de l’espectador de l’època per uns usuaris actius, transmutats en el paper de compositors.

Formalització

Aquesta proposta es formalitza amb la fabricació d’un seguit d’artefactes sonors —mecànics o no— per ser accionats manualment, que permeten i evidencien tant la generació del so com la comprensió; uns ginys volgudament quotidians —“no tecnològics”— que expliciten la tramoia, confeccionats amb materials reciclats i recuperats per atorgar-los una segona utilitat.

Eli Gras ha volgut incorporar aspectes artificiosos, teatrals, juganers i sorprenents que no defugen una certa espectacularitat i una posada en escena que, sota l’aparença d’una llar, potencia l’apropament del públic i el reconverteix en usuari. Un format orquestral que és susceptible de funcionar accionat per músics i també per no-músics, individualment i col·lectivament.

Eli Gras (Barcelona)
http://www.eligras.com/

Científica del bricolatge i artista visual i sonora, Eli Gras ha practicat diverses facetes artístiques, com ara l’escriptura, el disseny, la fotografia, invencions…

Musicalment, ha recorregut un llarg trajecte que va des de la música electrònica, la tradicional grega, la coral, el pop, la minimalista…, encara que la seva principal tendència des de començaments dels 80 és l’experimentació sonora i la improvisació. Ha tocat amb multitud d’artistes i ha publicat treballs a segells com La Olla Expréss, Ego Twister, Dude, Monster K7…

A més dels seus projectes en solitari, participa en d’altres de col·lectius, com Motor Combo, The Shower Sisters, Pelayo Arrizabalaga i l’orquesta d’improvisadors Ome, entre d’altres col·laboracions. És directora del Festival Internacional No No Logic i editora del segell La Olla Expréss.

Truna. Andrés Blasco Ramos (València)
http://dr-truna.blogspot.com.es/

Lutier electrònic i músic, des del 1995 Truna inventa nous i fantàstics instruments i treballa la composició amb un llenguatge sonor molt particular, fruit del treball entre instruments tradicionals (violoncel, guitarra, orgue…, sovint alterats) i d’altres de creació pròpia. Aquests nous instruments no només són emprats com a font de sons per a concerts, sinó que també esdevenen instal·lacions interactives i escultures sonores.

Des del 1982 Truna ha estat membre de diversos projectes, com ara el grup Carmina Burana, Fitzcarraldo i Antorcha Amable, un híbrid entre música experimental i popular. Actualment col·labora com a compositor i intèrpret en àrees com la dansa, el teatre o la performance. Ha participat en festivals d’art sonor i de teatre, i en museus i centres d’art.

Publicat dins de Priorat Centre d'Art, Programació, Projectes | Desactiva els comentaris